Volvemos con Jortx al Clot de l’Espasa despues de unos 8 meses.
Vamos con la idea de encontrarnos con Albert y Raquel que aparecen con Piju y muchos más seres humanos de todas las tallas, formas y tamaños.
Ha sido un placer concocerlos y espero que podamos coincidir en el futuro.
Del Clot ya hemos explicado lo básico aquí.
Es un sitio que me gusta a pesar de la horita de curvas desde Berga y supongo que volveremos alguna otra vez este año.
Esta vez hemos hecho pocas vías:
- L’objecte del desig, 5+ (**). En teoría la vía más fácil del Clot aunque no es un mucho más fácil que su vecino 6a. Tienes los seguros algo lejos, supongo que se asume que aquí no vendrá mucha gente con el 5+ justito.
- L’insurrecte, 6b+ (**). Dura. Huele a 6c, tiene de todo: inicio en placa con pasitos, descanso, desplome con canto, salida a placa muy muy estresante, final técnico… Fallo a vista y Jortx triunfa in extremis. En toprope sale pero también por los pelos. Marta hace un intento la mar de bueno, se está poniendo fuerte.
- La caixa dels trons, 6c (**). Tema pendiente de Jortx que cayó a vista el último día. Hoy le sale a la segunda. Yo hoy hago un buen intento y la veo muy factible para otro día.
Marta nos hace todo un reportaje fotográfico:
Ozú, que difisi é ehto
El micu
El domingo tocan setas pero la cosecha es pobre.
Apenas cuatro Llengües de bou que, en casa, nos sorprenden por su buen gusto.
Eso sí, descubrimos una nueva utilidad para los hitos de piedras:
Blog d'en Passarell 
Potser massa calor?
El Clot de l’espasa es una olla si no fa algo de fred.
Una mica de caloreta, pero cinc minuts a l’ombra i ja tenies fred.
Bé, això també depèn de cada un, pots veure a la mateixa vía a Jortx sense samarreta i a mi amb dues… 🙂
Home, al sol potser si que feia caloreta, però res exagerat… jo m’ho vaig passar pipa, i va ser tot un honor coneixer al Jortx, K i la Marta. Segur que ens retrobarem.
Els que s’ho van passar bé, van ser la canalla… llàstima de no tenir cap foto del K ajudant la canalla a passar aquell bassal de fang…
Les converses dels petits no tenien desperdici, la Marta es pixava de riure mentre m’assegurava al 6b+… 🙂
Doncs res, a la Marta ja la fitxarem de canguro el pròxim dia que ens retrobem!
La veritat es que va ser un dia molt agradable amb família i amics nous.
El Clot… guapo lloc i efectivament, el V+ xungo si vas amb el grau just com va passar-me a mi en aquella ocasio 🙂
Compte amb La Caixa dels Trons, que jo també la veia molt factible després de l’intent de fa 8 mesos i quan la vaig tornar a provar……ja es veu la meva cara a la foto xD
Hi ha aquell tram trencadet que no em sona gens….La recordava ben sòl·lida! Potser s’ha trencat una mica o potser jo estava menys inspirat! Tot pot ser!
Els nens eren una colla d’angelets! Res a veure amb els terroristes del Salva, que per cert ja tinc ganes de tornar-los a veure 🙂
Gràcies per voyage company!
Molt maca la foto del castanyer, o era un roure ?
Quan torneu a pujar per Berga ? Tenim un tema pendent….
Encantada d’haver-vos conegut!! Potser us hauríem d’haver avisat que anàvem amb mooolta companyia… je, je!! Però potser aleshores us haguéssim espantat!!
Esperem tornar a compartir més jornades amb vosaltres!!
Gatsaule, no em vaig fixar en quin arbre era, ho sento. Pujem a Berga d’aquí a dos findes, quedem llavors si vols
Raquel, un absolut plaer, els nens eren molt divertits i tranquils (comparats amb segons quins 🙂 )