Subjetividad al cuaGrado

De la Wikipedia:

En la teoría del conocimiento, la subjetividad es la propiedad de las percepciones, argumentos y lenguaje basados en el punto de vista del sujeto, y por tanto influidos por los intereses y deseos particulares del sujeto.

En comentarios a casi todos mis artículos sobre el grado de las vías se me ha medio acusado de querer definir lo indefinible.

Sin embargo yo nunca he dicho que el graduar una vía sea una acción objetiva.

Es más creo que es una actividad doblemente subjetiva (subjetiva al cuaGrado) :

Subjetiva por dos razones:

1. Porque no existe una forma concreta de medir la dificultad física de una vía. No tenemos una medidor de dificultad, aunque fuera personal.

Aunque fuera algo tan inexacto como medir las calorias que gastas haciendo una vía (igual que mides el esfuerzo en bici estática).

No existe el medidor, ni sabemos la unidad que mediría porque no sabemos ni la cuestión física que debería medir. ¿Alguna idea?

Así que como no tenemos nada de esto, cada uno valora lo que le cuesta una vía de distintas maneras (por comparación con otras, por lo que resopla mientras sube, por el ácido láctico que genera, por los intentos que le cuesta el rotpunk, por…)

2. Y porque aunque existiera ese medidor parece evidente que para la misma vía daría resultados diferentes para cada persona.

Dado que parece obvío que una vía con pasos morfológicos o que no es de tu estilo te cuesta más que a otros, parece lógico pensar que aún con el medidor ideal, este daría resulados diferentes para cada escalador.

Esto viene a ser lo que llamo la subjetividad intrínseca al grado (por que no se puede eliminar).

Así que ya está: el grado es y será subjetivo.

¿Todos contentos? ¿tiramos la toalla?

¡No!

Proque como he dicho siempre, la cuestión es subjetiva pero poco (normalmente no más allá de un plus arriba o abajo) .

Y además, podemos redefinir el concepto de grado para objetivizarlo.

¿Cómo?

Asignándole una definición estadística: el grado es aquel que opina la mayoría

Y ahí es donde entra en juego la campana de Gauss.

Pero ya hablaremos de eso otro día.

Nota final: como siempre asumo que el grado en deportiva y escala francesa mide sólo el esfuerzo físico (no psicológico, ni técnico) de ascender una vía conociendo los movimiento idóneos/ópimos para ese escalador.

22 Responses to Subjetividad al cuaGrado

  1. Isidre dice:

    Un cop més K, tema complicat. Sincerament jo arriba un moment que em perdo amb tota la història del grau. I per no parlar del grau a la paret…
    Estarè atent al que diu la gent.

  2. ferran guerrero dice:

    I que diem del grau de bloc, jajajajajajajajajja, jo he arribat a la conclusio que no se graduar, quant he obert blocs ho he equipat vies i les encaden, comença la pregunta fatidica ¿quin grau és? jo que se, 6b o 6b+ o 7b si ets un taponi no como jo que faig 1’84.

    Tota la rao K, el grau SUBJECTIU, per aixo es una putada fer primeres.

  3. com a l’antiga guia de sant benet a on es veu que van graduar les vies per votació. graduar «per majoria» es una simplificació de la campana de gauss fàcil de dur a terme.

    en tot cas no em tregueu el grau de les vies que, lletra amunt, lletra abaix, em resulta molt útil. la veritat es que l’escala francesa de números, lletres i signes es molt pràctica a l’hora d’rganitzar-te la jornada o saber com estàs de forma.

  4. K. dice:

    Jo també trobo que el grau es útil, no el vull pasa treure.

    I efectivament, tal com dius, triar el grau més votat es una simplificació de la distribució estadística del grau. On trobariem un grau mig (el triat) pero també una dada molt important la Desviació (com a concepte estadístic) que ens diría com quan de variable es l’opinió de la gent respecte al grau mig.

    Es a dir ,pots tenir un grau mig de 6b per una vía perque tothom a votat 6b o tenir el mateix 6b en una altra via pero la desviació es elevada doncs molta gent ha dit que es 6b, pero també molta opinia que es 6b+, molta que es 6a+, bastanta que es 6c, etc…

    Áquesta segona vía sería una via molt més «polémica» que la primera (¿molt tècnica? ¿morfològica?)

    Les dues amb 6b pero molt diferents… oi?

  5. Marieta dice:

    uf…cotar una via tenint en compte el que opina la majoria és gairebé impossible! a part que el grau aniria fluctuant…I qui faria l’estadística?
    Donat que això no és possible, considero que el grau de la majoria de vies és orientatiu.

  6. K. dice:

    Bé Marieta, si l’únic problema que trobes es tècnic (i no de concepte) ja es molt, Internet pot arreglar molt aquest tema, tot arribarà…

    I respecte a que el grau fluctuaría, i es clar, i ara no fluctua? 🙂

    Pero el que està clar es que a la que tinguessis 100 vots (per dir alguna cosa) sería molt difícil que fluctués notablement, si no es que en voten de cop 30 per un grau diferent (cosa ben extranya).

    El problema es bàsicament tècnic (com evitar trampes, vots repetits, etc…) i de participació (jo he muntat una iniciativa semblant per a la Font de l’Ametlló i ha tingut ben pocs participants).

  7. PGB dice:

    Visca la campana de GRauss!!

    Doncs sisi, una mica de PHP, una mica de MySQL, una mica de trencament de cap per solucionar els problemes que acabes de comentar i llestos! 🙂

  8. K. dice:

    De hecho busco hosting web gratis con MySQL incluido, si puede ser con facilidades para su uso (interficie gráfica y facilidades para hacer cosas simples).

    ¿Alguna idea?

  9. d. dice:

    pues yo me ofrezco a echarte una mano con esto. Esto es tan objetivo/subjetivo como decir fumar mata, hay gente que fuma y se muere por causas ajenas al tabaco, pero todos asumimos que el tabaco mata.
    Yo creo que se podria crear algun tipo de web-formulario para que la gente pudiera seleccionar zona geografica/escuela–>sector–>via y poner el grado que le ha parecido y recoger otras variables como por ejemplo si lo ha hecho sabiendo alguna informacion previa sobre el grado de la via etc.
    Tb se podria hacer un estudio mas experimental similar a tu experimento de los colores y ver que pasa escogiendo varias escuelas.
    Ya diras algo

  10. d. dice:

    joer…si es que has dado en el clavo…la «media» del grado da idea de su tendencia central, pero la dispersion es imprescindible. Si tuvieras algo como un intervalo de confianza de grado podrias meterte en las vias con mucha mas tranquilidad de lo qeu te vas a encontrar.
    Otra cosa es la viabilidad de hacer esto usando la escala francesa, pero vaya…eso ya es otra historia

  11. PGB dice:

    Oskar, jo tinc el PFC de multimedia penjat aqui 😉
    http://www.000webhost.com

  12. PGB dice:

    Oskar mira’t 000webhost.com
    Jo hi tinc el PFC de multimedia penjat.

    PHP, MySQL, bastant espai, emails, bastant limit de transferencia mensual… i tot gratis 😀
    Nomes vaig tenir problemes a l’hora de registrar-me (no m’arribaba el codi per SMS), pero ho vaig solventar enviant uns quants e-mails amb els admins.

  13. K. dice:

    Un alma gemela! 🙂

    Otro matemático-gradista

    Pues si quieres ayudarme D. puedes contactarme a través del formulario, la verdad es que no soy un gran creador de webs pero lo primero sería encontrar un hostin’ gratis de web+SQL

    No sé si alguien conocer alguno (reitero) 🙂

  14. d. dice:

    hmmmm…pgb te lo acaba de dar…

  15. K. dice:

    Sí, estaba escribiendo a la vez… 🙂

  16. Lai dice:

    això del grau… és q no sé…jo no ho veig important… poder és un via per mi dura pel grau q té i em baixo… i ja està… un dia s’encadena + i un altre menys… al cap i a la fi, si no és per competicions, el grau no crec q hagi de ser important…. a +, donar importància al grau en molts casos significa desmotivació i frustració… i crec q escalem x diversió, no?

  17. K. dice:

    Crec que hi han tantes raons per escalar con escaladors.

  18. K. dice:

    Otra reflexión que me venía ayer a la cabeza.

    A la gente más tapiera y menos preocupada por el grado se le cae la baba oyendo que los Huber rebajan en 1 minuto la ascensión de The Nose y en cambio parece que hablar del grado sea sólo para gente obsesionada por la competición.

    Como poco me resulta curioso, igual merece todo un estudio psicológico 🙂

  19. TR dice:

    K., referent al que dius…

    ¿Què s’està fent, sinó al graduar?

    No s’usa la estadistica en el sentit estricte..però un grau CONSOLIDAT no és més que la «norma» de opinions dels repetidors, referent a la proposta de l’equipador, que s’acaba establint en revistes i guies…fins i tot molts reconeixen que aquell 8a es un 7c+, o que aquell 7c «apesta» a 8è, i encara que no surti a les guies «tothom ho sap»…

    Sobre el debat que si és legítim o no discutir el grau..no fotem home…de fet en «esportiva» tot és molt més transparent, molt més consensuat i molt més bon rotllo que en paret on, apart del grau, es foten d’òsties per si un buril és original o no…

  20. K. dice:

    Estic d’acord que això es fa molt així en certs graus (tirant a alts) pero crec que del 6c cap avall es fa molt menys i les graduacions son molt més variables

    Potser?

  21. Lai dice:

    y no es competir rebajar un minuto a la ascensión de la nose?? viene siendo lo mismo que las compes de deportiva, pero en paret y con un cronómetro! en los 2 casos se me cae igual la baba! :-))))
    Y sí, hay muchos motivos para escalar, pero uno bastante común es la diversión, no?.
    K. no entenc el teu últim comentari! 😦

  22. Raquel dice:

    Ei K!
    Jo em considero de tàpia, i per mi el grau d’una via (o d’un llarg) és important (el grau màxim i l’obligat), com és important saber quin tipus d’assegurances hi ha, la quantitat (si està equipada, semiequipada…), si es tracta de placa, desplom, díedre, xemeneia… de regletilles o de canto… tipus de roca… com són les reunions (material i si són rapel·lables…), qui l’ha obert, si ho han fet per dalt o per baix… i tot aquest munt de «paràmetres» (i d’altres que segur que m’he oblidat) és el que em fa escolllir una via o una altra (si puc provar de fer-la i disfrutar-la o no). I tot i això, sovint veus que t’has equivocat. Per aquest motiu, crec que «graduar» els llargs en tàpia encara es fa més difícil… doncs a un se li donaran millor les regletilles, a altres el canto… a uns els díedres i a d’altres els desploms… un encadenarà un llarg de grau elevat però paravoltat i potser caldrà que es pengi per descansar el coco en un llarg semiequipat de grau més baix… i a l’inversa (l’altre haurà de parar a descansar la musculatura en el llarg paravoltat…)… seria un mai acabar!!
    Per mi, el grau és quelcom totalment subjectiu (tal i com tu esmentes en el teu article), però és totalment essencial conèixer-lo i que sigui el més aproximat possible al consens de la població escaladora, doncs tot i ser un paràmetre més, no per això és menys important.
    Així que… a veure si te’n surts, que consensuar el grau d’una via és tot un repte!!

Replica a PGB Cancelar la respuesta