Hemos tocado hueso

Internet anda revuelta con la propuesta de Tarragó de reequipar la Anglada-Cerdà a la Paret de l’Aeri.

Sus propuestas de reequipar clásicas de Montserrat son como poco polémicas aunque hay que reconocerle ciertos méritos:

Primero y principal curra cuando los demás lo único que hacemos es criticar y no hacer nada, no se esconde y da la cara (aunque sea por Internet), pide opiniones e informa de lo que va a hacer y ha hecho.

Por otro lado, su particular forma de reequipar, aún no habiendo hecho yo ninguna de las vías reequipadas, parece que modifica un poco o un mucho el carácter de las mismas.

Ahora con la Anglada-Cerdà ha tocado hueso y su propuesta de reequipamiento ha sido contestada con una contrapropuesta que apela a un mayor respeto hacia el equipamiento existente y el nivel de exposición original.

Podríamos decir que se persigue más el concepto de restauración que el de reequipamiento.

Veremos por donde van los tiros pero de nuevo podemos encontrar varias cosas positivas:

No se ha simplemente insultado o despreciado al otro reequipador sino que se ha hecho un propuesta clara, definida y constructiva de qué creen que debe hacerse. Sin ataques personales (al menos no demasiados)

No se ha hecho como tantas veces, esperar a que se reequipe para destruir y dejarlo todo peor que antes y más sucio.

La propuesta también es pública y todos pueden opinar, incluido Tarragó.

Veremos como acaba el tema pero por ahora vamos algo mejor que en otras ocasiones.

¡Suerte!

26 Responses to Hemos tocado hueso

  1. Gabi dice:

    restaurar i reequipar per a mi es lo mateix. Crec que n’hi ha que separar entre reequipar i sobreequipar. No a la sobreequipacio!

  2. Òskar (K.) dice:

    Voy a atreverme a dar 3 definiciones de reequipamiento a ver que opianis para que todos hablemos el mismo idioma.

    1. Rehacer: poner más seguros de los que había en base a criterios múltiples (seguridad, liberación de la vía…). Cambiando donde sea interesante la colocación de seguros o reuniones con el objeto de intentar mejorar la vía. También se pueden quitar seguros en zonas que actualmente se pueden asegurar con friends o tascones. En general queda una vía más acorde a criterios «modernos» pero se cambia su carácter.

    2. Reequipar (de forma std.): cambiar expansión antigua por expansión moderna (o químico) y clavo viejo por clavo moderno, etc… Quizá cambiar ligeramente la colocación de algún seguro muy puntualmente. Se prioriza poner un buen y duradero equipamiento en cada categoria de seguros (clavos, parabolts, etc…)

    3. Restaurar: tal como se pide en la «propuesta alternativa» sería intentar poner un material nuevo pero que no es el que actualmente consideramos más seguro para intentar respetar el nivel de compromiso inicial de la via.

    Vamos que no substituimos buril por parabolt sino por algo conscientemente menos resistente. Idealmente por el mismo material que se usó originariamente pero nuevo o lo que más se le parezca.

  3. Òskar (K.) dice:

    Gabi, creo que has hecho la visita 10.000 al blog.

    Tienes premio. Pásate por casa… 🙂 🙂 🙂

  4. flx dice:

    esperemos que se abran las puertas del diálogo y el entendimiento. Que todas las propuestas serias sean tratadas por igual, y se busque una solución lo más consensuada posible…eso será un buen precedente ante similares movidas venideras

  5. Gabi dice:

    quiero un ARVA. el numero 10.000 lo merece, no es un numero cualquiera.

  6. El criterio actual hace que las obras de arte, de la clase que sea, se restauren, con la intención de que queden lo más parecidas posible a cuando fueron paridas.

    De todas maneras, yo tengo la sensación -ojalá me equivoque- de que D.T. pasa bastante de los alternativos-tradicionalistas y que la cuestión será dura.
    De momento no hay señal alguna de que acepte el «reto».

  7. dark dice:

    Cuando alguien decide reequipar lo hace a su manera. Adelantaos si quiereis, pero haveis tenido que esperar que alguien se decidiera a dar un paso para barrarle el camino.
    La proxima via que alguien quiera reeuipar no va a dar cuentas a nadie, total para que salga el listillo de turno que solo mueve un dedo cuando otro lo hace para salvar lo que cree suyo.
    Muy curioso en las definiciones de robachapas tb se relaciona con la de reequipadores… vosotros pareceis los nacionalistas que mentaba K. Si el qeuipador ha dado permiso… no jodais la marrana.
    dedicad ese esfuerzo a reequipar como querais o a equipar bien que vistas ciertas fotos …

  8. jd dice:

    Dark de donde sales? Es la primera vez en mi vida que leo que cuando alguien quiere reequipar lo hace a su manera? En cuantos cursillos, manuales, conferencias, charlas en bares de trepas as oido tu eso? Eso no se ‘suele’ hacer ni en vias de deportiva. Te pareceria bien que ‘restauran’ una via tuya quitandole TODAS las chapas para que la fuerte de verdad la pueda subir en solo?

    Tu debes de ser de los que van el espitador en el bolsillo! madre mia!

    salut i dialogo colega!

  9. flx dice:

    Hola Dark, en el caso de esta vía tengo la sensación de que «la propuesta alternativa» no ha surgido antes de la propuesta de reequipamiento simplemente por que creo que la primera opción sería dejarla tal y como está. Una vez que el taladro apunta hacia la vía, y a la vista de la propuesta, es cuando aparece esta alternativa que asume una restauración tratando de mantener en la medida de lo posible las características originales.
    Insisto en la necesidad de dialogar para ir acercando criterios y buscar puntos de encuentro y equilibrio…de cualquier otra manera las cosas se complicarán perdiendo todos.

    salu2

  10. Òskar (K.) dice:

    Hombre Dark, es peor reequipar como uno quiera y que te lo desmonten todo que no lo que le pasa a Tarragó.

    Hablando se entiende la gente y creo que Tarragó ha hecho bien comentándolo antes. También ha hecho bien TR y espero que se pongan de acuerdo.

    Es otra prueba más para comprobar como cuanto de civilizados somos como colectivo.

    Espero que la pasemos.

  11. Gabi dice:

    Dark, no se le cierra el camino a alguien simplemente «por que sí». Se está en contra de algo y se dice. Digamos que si no estamos de acuerdo en cómo se hacen ciertas cosas, yo lo digo. Y tengo todo el derecho, aunque no haya restaurado una vía nunca.

    Pongamos el ejemplo de que me quejo de que hay actuaciones arquitectónicas de restauración que me parecen horribles, fuera de lugar y una chapuza. Según tú, ¿no puedo opinar porque no soy arquitecto o político? No le veo sentido. Creo que cualquier escalador, tenga grado o no, sea equipador o no, puede quejarse de la linea que llevan ciertas cosas, porque afecta en general al mundo de la escalada, sus orígenes, su historia, su carácter, su evolución, etc.

  12. Lai dice:

    La contraproposta em sembla molt raonable i n’estic totalment d’acord. Espero que no matin la via i que hi hagi diàleg.

  13. lux dice:

    Hola,

    Porto poc temps escalant….
    però per si serveix … he estat amb monuments una mica més;-)

    Nomes volia comentar un parell de coses…
    La restauració de monuments i obres d’art tot sovint no és senzilla…
    A vegades, el seu origen s’ha perdut, tergiversat u oblidat,
    Altres ha perdut tot el seu sentit…
    o el problema rau en què esta en perill la seva supervivencia, la dels seus visitants o ambdues coses…
    Sempre hi ha interessos en joc i les decisions a vegades no son gens facils, es tanquen coves, es restarua “ a sac” … o a vegades senzillament es perd per sempre

    Pero si que crec que esta molt!!! mes asumit que es necesari dialogar, valorar i escoltar i que, com diu el Gabi, totes les opinions son valides i cada obra és una realitat diferent que mereix ser analitzada, individualitzada i tractada amb el respecte que suposa que hi hagi un bon consens sobre el que s’ha de fer.
    I per desomptat no son més correctes les opinions del propietari, del que paga, o del que hi treballa… sino que hi ha diveros especialistes de diferents disciplines, sabis…i en alguns casos ..veins, comerços,
    I l’ autor ¿??? No se… els drets d’autor…uff es un altre guerra….

    Partint de la base comunament acceptada a la que fa referencia Donn, la contraproposta em sembla molt més respetuosa, però a mi el que m’ha agradat més de la proposta de l’Oriol és com enfoca de manera practica l’arribar al consens i al dialeg , perque despres de l’Anglada Cerdà, segur que n’hi d’altres…

  14. Òskar (K.) dice:

    Excelente aportación.

    Pero es que incluso hay un problema previo: habrá quien considere esa vía una obra de arte pero también quen la considere un mero equipamiento deportivo y poco más (como un gimnasio).

    De hecho creo que a nivel legal se consideran equipamientos deportivos pero no sé si está demasiado claro.

    Despues del restaurador, ¿hay algún abogado en la sala? 🙂

  15. K,
    Quiero pensar que sigues haciendo de abogado del diablo.
    Siguiendo con las comparaciones: alguien podría pensar -y está en su derecho- que los cuadros de Miró los hace cualquier niño de cinco años. Pero resulta que el consenso general y los que entienden del tema afirman que es un artista.
    Veo graffitis en la calle que me gustan más que sus cuadros, pero el consenso de los que entienden del tema no da a los graffiteros la categoría que tiene Miró.
    Se me ocurren por lo menos dos razones para no considerarla deportiva: la primera su antigüedad, en aquella época no se llevaba el concepto deportivo. La segunda que el que afirme eso es porque no la ha hecho.
    No sé si tenemos una legislación al respecto, pero los gabachos distinguen los conceptos de aventura y deportivo como dos cosas diferentes.

    He dicho

  16. Òskar (K.) dice:

    Si lees my anterior mensaje verás que no expreso ninguna opinión propia en ningún momento por tanto la respuesta es NO: no hago de abogado del diablo.

    Simplemente constato una realidad.

  17. Òskar (K.) dice:

    Por cierto, Donn, agradeceré cualquier documento o puntero a esa legislación francesa que comentas. Me gustaría echarle un ojo,.

  18. TRanki dice:

    Ei penya.

    Les dues raons principals que em mouen a encetar aquest pollo, del qual ni en tinc ganes ni obeeix a cap batalla personal són ls següents.

    a) evitarq ue una bona via perdi tot el seu encant degut a la incapacitatq ue tenim sovint de raonar i fer les coses ambuna mica de colama, i sobretot, de forma col.lectiva

    b) Intentar, per sobre de tot, que no sigui un procés conflictiu i , si fos possible, plantar una llavor que permeti evitar desastres com els que estan fent els processos de reequipament-desreequipament-re-reequipament, etc…

    Curiosament, com sempre, els principals implicats DEFUGEN EL DIALEG. Parlo tant d’en Tarragó com dels TALIBANS que resten a l’espera del reequipament per córre a desfer-lo.

    Personalment us diria que jo NO TOCARIA LA VIA, que ja l’he fet i que els que vinguin al darrera abans de devaluar-la posant coses noves molt més resistents s’ho currin i si no poden que la deixin per escaladors que estan disposats a passar els iuius que provoca el fet de estar penjat enmig d’un mur vertical de 300 mts, de claus i burils que són com escalar una ristra de ploms de 300 mts…l’Artificial té aquest ingredient i si no et mola te’n vas a qualsevoil altra via a trenta metres a la dreta o esquerra, cosida a bolts.

    PERO NO, entenc que el problema de la Anglada és molt diferent i molt més complexe com per analitzar-lo des d’aquest punt de vista tant radical. Si bé la via es pot repetir ( fins fa uns tres mesos compat amb ascencions, igual que els darrers 47 anys), actualment hi deu haver gent que, sentint-se incapaç d’afrontar-la en el seu estat actua, i alhora de manera altruïsta, pot opinar ( opinar és un exercici de llibertat), que l’estat dels burins dista de l’estat original, i per tant el compromís i perill és molt més alt que l’original. FINS AQUI ESTEM D?ACORD doncs no és un punt SUBJECTIU sinó OBJECTIU.

    Acceptat això, el que queda clar és que hem de discutit l’aspecte CLAU de un reequipament/restauració.

    ¿ës licit modificar l’estat ORIGINAL d’una via donatq ue actualmnent hi han millors medis d’equipament?

    CAL que en DAVID es posicioni, no sota un criteri SUBJECTIU, sinó sobre l’axioma TOTALMENT OBJECTIU de que cal MILLORAR respecte a l’estat original de la via. Aquesta acceptació, crec jo, porta implicit el reconeixement que si l’estat original es modifica, es modifica el que aquest estat implicava ( exposició, compromís, dificultat mental i alhora»fisica»). No es trepa igual ( us ho asseguro), amb un bolt als peus que mab un micro a 30 mts…

    de moment en David opina que sí que es trepa igual amb els bolts als peus…aleshores perquè en posem?

    és un absurd a nivell lògic. crce que demostrant que aquesta postura és ABSURDA, podem començar a debatre com minimitzar l’impacte a la via, en bvase a dos punts:

    *Perquè es va usar un deternminat material en un determinat tram: Hi ha burins que són OBVIAMENT com a eina de protecció ( els detallo en cada llarg), i burins usats simplement com a mitjà de progressió al límit per l’epoca…el resultat és com si actualment es REEQUIPÉS una via del PACA, parabolant tanbt espits com ploms o falques…

    *Què implica que es substitueixi una determinada assegurança en el conjunt del pas, llarg i via. Quines conseqüències tindrà tant presents com futures, a qui afavoreix, perquè i com. NO es el mateix col.locar una reunió en una via de IV d’agulles, o refer un burí que inicialment era una bona assegurança, en una Aresta brucs, just al pas dur, que posar un parabolt enmig de la mateixa aresta, que s’escalava a pèl col.locant una pitonissa.

    Evaluat i discutits aquesta aspectes es pot arribar, o no, a un acord. En general els conflictes s’argumenten i es sotmetes a l’arbitratge, a la votació o a un judici de déu 8 es broma, no penso proposar que fem al via en solo a veure que sobreviu…).

    Crec que reflexionant MOLT sobre tot això podrem entendre ambdues postures 8 que no vol dir estar-hi d’acord).

    Dir-vos que és més una qüestí de principis que no una qüestió personal, donat que la via la he pujat mil cops i m’¡he demostrat a mi mateix que hi sóc a l’alçada…el que m’agradaria és que d’aquí a una anys pogués tornar amb el meu fill, amb l’Hamaca, i que ell sentís la emoció que se sent després de arribar al cim i saber que has pogut escalar aquella obra d’art, com tants hoi han fet al llarg de 47 anys, ni amb més risc ni amb menys riusc…simplement igual.

    No és NACIONALISME, ni tant sols Talibanisme, és CONSERVACIONISME, i això lamentablement és el que manca avui en dia…

    Evidentment que no podem evitar que la gent visqui i es facin cases, igual que no podem evitar que s’0equipi i es reequipiu vies velles…però també queda clñar que hi ha ambits ( parcs naturals, ecosistemes en extinció) que s’han de tractar amb cert detalkl i cura ( que no vol dir que no s’hi pugui gaudir), i és en aquest punt on cal fugirt de la HOMOIGENEïtzacióq ue proposa en David ( un articla seu abans de la campanya de reequipaments, al Vertex, produïa, literalment TERROR).

    Jo no he reequipat cap via «antiga» si esportives..bé si vaig canviar un plom a la PATATAS con BEICON i l’ALSINA ja em va fotre una bronca carinyosa…però això no compta.
    El que queda clar és que exposo ( em) uns principis, i en base a aquests una opinió i un punt de negociació. En cap moment dic de mantenir assegurances podrides, ni de reequipar reunins amb riivets. Simplement es tracta de quelcom pensat, evaluat i en consonància a uns valors.

    Si analitzeu la proposta inicial d’en DAVID ( que entenc que no mercadeja a la baixa sinó que expressa uns principis), entendreu que aquesta idea INICIAl era de arrencar tota assegurança ( independentment de la qualitat, estat o tipus), i substituir-la per parabolts o scellements a distancies homologades per evitar factors excessius i facilitar l’esclada segura ( podeu consultar l’article al Vèrtex, amb una contraproposta de Cristobal Trujillo).

    De moment, tot i la demanda de opinió, i consulta per part d’en David, l’únic que he obtingut despr´ñes de citar-lo en públic i en privat, és que publiqui un SOS al fòrum d’ESPORTIVA de la FEEC, demanat suposrt contra la MINORIA que li vol mal…no ho entenc.

    Esperaré una setmana i el trucarem. Un company ja ho va fer ( jordi A0). ja en publivcarem el resultat.

    Hi ha moments en que tot plegat em sembla ridícul i absurd donatq ue en el fons estem tractant de una xorrada que no afecta en la vida de ningú de manera definitiva. Però quan penso en com estem deixant el món a les properes generacions entenc que sempre es pot començar pel que tens més aprop…( enteneu això amb el pes que realment té l’escalada en l’univers…)

  19. Òskar (K.) dice:

    ¡Uhm! ja he vist el missatge de S.O.S. al foro de la FEEC. No ho acabo de veure bé, ningú el volía pegar ni res d’això com per demanar ajuda.

    Si vol que la gent opini, em sembla bé pero ni cal demanar SOS ni cal que ho faci al foro d’esportiva que no hi té res a veure… ¿?

  20. vinyi dice:

    A mi em sembla una manera molt tonta de fer el ploricó i també de no afrontar el que se li està dient.
    Jo amb aquest tema no tinc ni veu ni vot perqué ni tic el grau ni el tarro per ferme l’Anglada Cerdà ni he equipat res a la meva vida.( De fet vaig anar a ajudar a equipar una via amb un company i vaig sortir amb el tendó mitg trencat, un desastre… sóc un mal padawan).
    El que està clar és que una persona que es nega al dialeg és més talibà aque aquells que peten una chapa.

    Estem entrant en la dinàmica de : jo reequipo com vull,,,, doncs si tu reequipes com vols jo peto el que vull. I és tristissim.

    Jo no sé si la proposta del tranki és la més correcte. Potser surgeix una tercera proposta, ves a saver. Però s’esta obrint la porta a dialogar sobre quelcom que sempre porta cua per arribar a una entesa favorable pels escaladors, la roca, la dignitat de la via i l’essència que l’aperturista li va voler donar. El que si sé es que perdre 3 minuts a posar un post així i no respondre no ajuda a crear un clima d’entesa.

  21. tendi dice:

    Estoy impresionado. De vez en cuando sigo estas movidas por interés, curiosidad, afinidad, pese a la distancia geográfica y que además por mi zona los desmanes casi que diría que son mayores, porque yo aquí no veo un núcleo de gente con ganas de mantener un nivel de compromiso en vías. Hay gente que hace vías comprometidas, pero no veo que hagan ruído como veo ahí o en la zona centro. Os quejais, pero en cierto modo me dais envidia. Allí hay debate al menos. Y francamente, lo que he leído de Tarragó en «reequipamientos» anteriores(una vía que cruzaba otra de Paca, que decía algo así que podría ser 9a y que desmontaría si no se hacía) no me ha convencido. Me parece un provocador, claramente. No busca una polémica, sino varias, unas tras otras. ¿Pero por qué no abre sus vías? Para lo que él busca aún hay hueco.
    Yo tengo cierta suerte, porque un equipador me prometió que si repetía una vía antigua de escuela de artificial no le metería chapas. Y voy mañana para allá, a ver qué pasa.
    Quien sabe, igual hay que restaurarla 😉

  22. Ciertamente feo el recurso de DT en el foro de deportiva de la FEEC.

    TR,
    Creo que a partir e ahora cualquier e-mail que envies con él debes porner copia a la FEEC, aparte de colgar una copia en el foro de la FEEC.

    Había una vía en el camping del Monas que se llamaba «Gnomos molestes más» o algo así y otra «David el Gnomo». Sabe alguien si han sido reequipadas?

    K,
    Los abogados no tienen por qué creer a su cliente. Y ya que estamos en la carrera de derecho: lo que he dicho antes me lo contó un equipador gabacho.
    No sé si seré capaz de encontar algo de eso.

  23. Òskar (K.) dice:

    OK, Donn si encuentras algo ya dirás, me parece un tema interesante y estoy seguro que en el futuro cercano oiremos bastante sobre estos temas legales (para nuestra desgracia).

    Por cierto, ¿por qué lo de Gnomo?

    Tendi, restaurar, reequipar o rehacer una via de artifo de escuela es un debate aún más complicado que este, porque el concepto de «escuela» es interpretado de manera diferente por cada uno.

    Si entendemos «escuela» simplemente como «zona de escalada» entonces no hay diferencia importante entre ese lugar y la pared del Aeri.

    Si entendemos «escuela» como «zona de escalada para aprender» entonces quizá si tiene sentido priorizar la seguridad en esos lugares y entonces son claramente diferentes a la Paret del Aeri a la hora de rehacer, reequipar o restaurar ¿no?

  24. Oriol TR dice:

    Donn,

    La Gnoos molestes mas crecq ue està igual. La David el Gnomo és una combinació de la PAPARRAS, amn la ZONA D INCERTIDUMBRE, sense xapes individuals i que, havent-se reequipat les dues de les quals fa ús, ja queda nova.

    Respecte a Esportiva en DAvid va reequipar tot un sector el CAN MASCLE, amb diverses vies de 7b+ a 8b. ës curiós que en l’article original a l’EXTREM d’aquest sector, deia que LA ABUNDANCIA DE CANTO HA PERMITIDO QUE NO TUVIËRAMOS QUE RETOCAR NI PICAR MUCHAS PRESAS…En realitat aquesta zoina està abandonada, donatq ue en DAVID deu tenir els dits molt petits ( com en el cas de ZONA DE INCERTIDUMBRE, en un canto picatq ue nigú pot usar), i el 80% de les vies de CAN MASCLE no es pot escalar donat que el 95% de lews vies tenen picats d’un tamany poc apte a la majoria de escaladors.

    Respecte al tema de la FEEC, ja he fet el que dius Donn.

    Gracies

  25. Mohawk dice:

    Ja tenim resposta d’en Tarragó al forum de la FEEC, sembla un bon camí….

    😉

  26. vinyi dice:

    M’encanta com rahona el Tranki de moment. Feia bastant que no entrava al fòrum de la feec i ja he vist que no paren els postejos. Està molt interessant el tema.

Replica a Gabi Cancelar la respuesta